CONSULTES

més freqüents

Aquesta informació correspon a la tipologia de consultes que rebem a Avalon per part de diverses persones i entitats, i que són resoltes pel nostre equip professional. Per major informació podeu demanar cita per el nostre servei d'assessorament.



Quines són les principals diferències entre ser una associació i ser una fundació?

Són dues formes jurídiques diferents.
Bàsicament, la fundació pot ésser iniciada per una sola persona amb un capital mínim inicial (60.000 euros- segons la legislació catalana), i es regeix a partir d'un Patronat que pren les decisions sense haver de rendir comptes. En canvi, per constituir una associació cal que hi hagi almenys 3 persones, no és necessària cap inversió mínima i, a més, cal que existeixi una Junta Directiva i una Assemblea on es prenguin les decisions democràticament.

Què ha de figurar al Llibre d'Actes?
Un cop constituïda la nostra associació hem de començar a elaborar actes de les reunions que fem, tant de la Junta Directiva com de l'Assemblea, i fer-les constar totes en un Llibre d'Actes. Cada acta ha d'anar signada per la persona que, segons es reculli als Estatuts de l'associació, sigui la designada per certificar els acords (generalment el Secretari o Secretària).
A cadascuna de les actes hi ha de figurar: la data, hora i lloc de la reunió, el nom de les persones assistents i, si és necessari, de les persones representades, l'ordre del dia, la relatoria dels debats que sorgeixin, els acords presos i, si es considera pertinent, els precs, preguntes i conclusions posteriors.
No cal diligenciar el Llibre d'Actes a cap registre.

Els membres de les Juntes Directives o patrons per la nostra entitat, poden ser alhora personal contractat?
En les associacions, depèn del que diguin els nostres Estatuts (si ho prohibeixen expressament o no) i tenint present que, actualment, la Llei Catalana d’Associacions permet que la meitat dels membres de la Junta Directiva puguin exercir funcions remunerades. En el cas de les fundacions sí que és possible, sempre sota autorització del Protectorat.

De què ens serveix que la nostra entitat sigui declarada d'Utilitat Pública? Com podem aconseguir-ho?
La declaració d'Utilitat Pública ens dóna uns drets específics que són:
Esmentar-ho a tota la nostra documentació; gaudir d'exempcions i beneficis fiscals; gaudir de certs beneficis econòmics i tenir assistència gratuïta segons el que es recull a la Llei 1/1996).
També, però tenim una sèrie d'obligacions com ara rendir comptes amb l'Administració sempre que se'ns requereixi, entre d'altres.
Per aconseguir-ho cal complir cinc requisits bàsics:
Tenir finalitats d'interès general.
Perseguir un interès general que és avaluat des del punt de vista de les finalitats i dels beneficiaris/àries.
Que els càrrecs siguin gratuïts, amb algunes excepcions.
Que els mitjans i l'organització siguin els adequats per aconseguir les nostres finalitats.
Que faci almenys dos anys que estem registrats com a associació.
Per demanar-ho cal lliurar una sol·licitud al Registre, adjuntant la documentació necessària per certificar tot l'anterior.

La Junta Directiva d'una associació quina responsabilitat civil té?
Els càrrecs directius tenen responsabilitat dins l'associació, a diferència de tots els seus altres membres. Això vol dir que es farien càrrec dels possibles deutes socials en que s'incorri, de forma solidària (repartint-se el cost total), amb excepcions segons el que consti al Llibre d'Actes que pot resultar determinant per establir la culpabilitat d'una acció negligent o dolosa.

Si tenim una associació creada a l'estranger, com ens ho fem per a que tingui una seu a l'Estat espanyol?
Si l'associació ha d'actuar al nostre país de forma permanent i/o durable, és necessari que hi estableixi una delegació. Per fer-ho, cal sol·licitar el registre de la delegació lliurant la documentació requerida en el Departament de Justícia, segons contempla la nova Llei d’Associacions de l’any 2008. És imprescindible que l'associació originària estigui legalitzada al país d'origen i que ho pugui demostrar amb un certificat d'inscripció a l'òrgan competent.

Què hem de fer si volem canviar alguna part dels nostres Estatuts?
Per fer-ho, cal que el procés sigui aprovat per l'Assemblea General de la vostra entitat. Un cop s'acorda la modificació estatutària, cal que ho fem constar mitjançant una sol·licitud al Registre d'Associacions, acompanyant-la de la documentació requerida incloent l'acta de l'Assemblea on consti l'acord de canvi i també el text sencer dels Estatuts amb la modificació que s'hi vol incloure. En el cas que el canvi sigui simplement de domicili el procediment és més senzill, però igualment cal fer-lo constar al Registre.

I si volem canviar l'àmbit territorial de les nostres accions?
Primer cal modificar els Estatuts, seguint els passos que s'han descrit anteriorment. Hem de lliurar la sol·licitud de canvi juntament amb tota la documentació necessària a la Delegació territorial més propera del Registre d'Associacions, amb una instància per a que ho facin arribar, juntament amb l'expedient de la nostra entitat, al Registre central.

Què és exactament un projecte? Per quines fases passa, des de que tenim la idea inicial de suplir una necessitat existent a la societat fins que s'implementa i es completa?
Un projecte són un seguit d'accions que es duen a terme amb la implicació d'un seguit de recursos, tant humans com materials, per assolir uns objectius concrets. El projecte es du a terme en un període de temps determinat i emprant una metodologia específica. En el cas de les entitats no lucratives, els projectes en els que treballem cerquen resultats en tant que canvis en la societat que afectin positivament un col·lectiu humà.
El que s'anomena el "cicle de vida del projecte" inclou totes les etapes que hem de seguir a fi de realitzar-lo en la seva totalitat. Aquest cicle comprèn, primer, la identificació, és a dir, la definició d'una problemàtica sobre la qual volem incidir i les primeres idees sobre com fer-ho. Després passem a la fase de formulació del projecte, que vol dir la concreció de les activitats específiques que volem dur a terme, com i quan les farem, què necessitarem per fer-les i què passarà al final quan ja les haguem realitzat. El següent pas és pensar en el finançament, el que implica cercar concretament d'on podem obtenir els recursos per desenvolupar el projecte, pensant en possibles fonts de finançament, en què podem aportar nosaltres com a entitat (per exemple, el nostre local). Un cop tinguem clar això hem de fer els passos corresponents per obtenir tots els recursos a fi de poder realitzar les accions. Un cop obtingut el finançament ja podem tirar endavant el projecte, s'inicia la fase d'execució, duent a terme totes les activitats que tenim previstes a fi d'aconseguir una sèrie de resultats. Un cop acabada aquesta fase ens hem de posar mans a l'obra amb la justificació, a fi que tant nosaltres mateixos com els nostres finançadors i beneficiaris/àries tinguin clar què hem fet exactament i en què ens hem gastat els recursos destinats al projecte. Finalment és necessària una avaluació, que també és recomanable anar desenvolupant de manera periòdica al llarg de l'execució de les activitats per establir les correccions necessàries en cas que veiem que no estem obtenint els resultats desitjats. L'avaluació final és imprescindible de cara a guiar les nostres futures accions i ens pot permetre conèixer millor quins són els nostres punts forts i punts febles. En quins moments i com farem l'avaluació (seguint quins criteris o indicadors) ho hem de tenir clar i fer-ho constar des d'un bon principi al document de formulació del projecte.

Quins aspectes hem de tenir sempre en compte a l'hora de plantejar-nos un projecte?
D'entrada cal que tinguem informació fidedigna i de primera mà sobre la realitat en la qual volem incidir, sobre el col·lectiu humà al que ens adrecem, quines són les seves necessitats i demandes.
Hem de ser capaços de dialogar amb aquesta realitat i convertir les dades que extraguem del procés en propostes concretes i realitzables.
És molt important que redactem apropiadament els projectes, no només pensant en possibles finançadors, sinó com a eina bàsica pel treball en equip de totes les persones implicades en les diferents fases del projecte, que ens permetrà dialogar i millorar la nostra intervenció.

Què són el marc lògic, l'arbre de problemes, l'arbre d'objectius i la matriu de planificació?
Són tots ells eines per facilitar l'elaboració de projectes.
El primer és una metodologia per la planificació i gestió que es basa en els objectius. La matriu de planificació és al cor d'aquesta metodologia. Es tracta d'un document en el qual podem plasmar l'objectiu general que intentem aconseguir, l'objectiu específic pel qual es farà aquest projecte en concret, els resultats que pretenem obtenir i que ens serviran per avaluar l'execució del projecte, les accions que planegem dur a terme per assolir els resultats esperats, els recursos necessaris per dur-les a terme, els indicadors (qualitatius i quantitatius) per a l'avaluació de les diverses fases d'execució, les fonts de verificació dels mateixos, i les hipòtesis i riscos que hem de tenir presents a l'hora de considerar la viabilitat de la proposta. Tots aquests elements es construeixen sobre una taula (matriu).
Els arbres, tant d'objectius com de problemes, també són part essencial del marc lògic. Ens ajuden en la fase de formulació del projecte. Es tracta d'establir, també de manera gràfica, quines són les problemàtiques que hem detectat i sobre les quals volem incidir. Fem constar en forma d'arbre quines són les diverses causes, quin és el problema en sí i quines possibles conseqüències estimem. Un cop establert això podem, de forma clara, proposar concretament quins objectius ens plantegem. L'arbre d'objectius, doncs, es construiria a partir dels resultats específics que volem aconseguir que, tots junts, contribuirien a l'assoliment d'un objectiu específic que, alhora, ha de formar part del procés d'obtenció d'un resultat general més ampli.

D'on podem obtenir fons per a finançar les nostres activitats?
Es poden cercar recursos econòmics per concursos de subvenció convocats per ens públics (tant locals com autonòmics, estatals o internacionals) o privats (fundacions, empreses, entitats financeres...).
A més, podem vendre béns o serveis o obtenir fons per mitjà de donacions de particulars de forma regular (socis) o eventual (com ara en esdeveniments públics).

Quan demanem una subvenció, sigui a una administració pública o a una entitat privada, quines obligacions assumim?
Primer, cal que complim les bases que regulin la convocatòria a la que presentem la nostra iniciativa. A més, cal completar el formulari de sol·licitud corresponent de forma correcta i veraç. En cas d'assignació del finançament, es signa un acord entre la institució donant i l'entitat, que inclou les obligacions concretes per cada cas. Finalment, és imprescindible presentar una justificació de la realització de les activitats finançades i de la despesa dels fons obtinguts, sempre d'acord amb el que establien les bases de la convocatòria.

Com hem de justificar les subvencions rebudes?
Cal elaborar un informe final de justificació i, si així ho preveien les bases reguladores de la convocatòria de subvenció, els informes parcials de seguiment que siguin requerits.
A l'informe o memòria final no hi pot faltar una descripció del procés d'execució del projecte, establint una comparativa entre el que s'havia planificat i el que finalment s'ha pogut fer i una relació dels recursos emprats en l'execució, tant humans com materials o infrastructurals, establint un balanç econòmic.

Podem presentar un mateix projecte a diferents convocatòries de finançament?
És possible i recomanable si volem garantir un cert èxit en l'assoliment de fons.
Hem de fer constar a l'apartat corresponent del formulari de sol·licitud que presentarem el projecte a altres convocatòries, i que esperem obtenir una quantitat determinada per fer una acció en concret.
En qualsevol cas el que no és lícit és sol·licitar i obtenir finançament per exactament el mateix concepte del pressupost d'un projecte. En cas que això passi cal renunciar a una de les subvencions.

Què vol dir quan a les bases de les convocatòries de finançament hi posa "possibilitat de consorci"?
Vol dir que ens aliem amb altres entitats afins als nostres principis per obtenir un objectiu comú que, per nosaltres mateixos, no podríem assolir. Ho hem de fer constar al formulari de sol·licitud, juntament amb la documentació que acrediti aquest partenariat.

Què vol dir co-finançar un projecte?
Que el projecte està finançat per més d'una font de recursos, siguin administracions públiques, empreses, entitats, etc.

Quan elaborem el pressupost del nostre projecte per presentar-lo a una convocatòria de subvenció, què hi podem incloure?
Això depèn del que consti a les bases reguladores de les convocatòries a les que ens volem presentar. Cal llegir-les detingudament i contrastar quin tipus d'activitats i quins elements pot cobrir aquest finançament i cenyir-nos-hi estrictament a l'hora de fer la sol·licitud.
Dins d'un pressupost s'hi poden incloure diversos tipus de despeses que es poden dividir entre:
Despeses per adquisició d'immobles.
Despeses d'equipament com ara mobiliari, maquinària, vehicles...
Obres de reparació o reformes.
Despeses del personal remunerat o voluntari.
Viatges i dietes.
Despeses de manteniment i activitats.
Imprevistos o despeses de difícil justificació.
Com ja hem dit, cada institució que convoqui un concurs de subvenció, pot decidir quins d'aquests aspectes d'un projecte vol cobrir.

L'Acord de Voluntariat: què és? Què inclou?
És un document obligatori de compromís entre l'entitat i la persona voluntària que realitzarà un servei en el marc de les nostres activitats associatives.
Cal que hi fem constar:
La identitat tant de l'associació com de la persona voluntària.
Que es tracta d'una relació altruista.
Els drets i deures que assumeix cada part, incloent l'assegurança que l'entitat contracta per al voluntari o voluntària.
Les activitats concretes a realitzar per la persona voluntària i el temps de dedicació previst.
Si n'hi ha, quina formació es proveirà al voluntari o voluntària a fi que realitzi aquestes activitats.
La data del compromís i la durada d'aquest.
La forma i data de la desvinculació entre l'entitat i el voluntari o voluntària.

Cal que contractem una assegurança de responsabilitat civil i accidents pels nostres voluntaris i voluntàries?
És obligatori segons les lleis estatals i autonòmics, incloent el major risc que pugui haver d'enfrontar la persona voluntària (la pròpia mort), que ja inclouen aquest tipus d'assegurances.

La nostra entitat ha de respondre pels accidents en que es vegin implicats els nostres voluntaris i voluntàries?
Depèn de les circumstàncies però, normalment l'entitat haurà d'assumir de les despeses de danys provocats a tercers, sense que per això els membres de la Junta Directiva o del Patronat (si no hi han participat activament) se n'hagin de fer càrrec personalment. Posteriorment, l'entitat té dret de reclamar al voluntari o voluntària aquestes despeses sempre i quan se n'hagi demostrat la culpabilitat.

Què cobreix una assegurança pel nostre voluntariat?
Cobreix la reparació dels danys soferts pel voluntari o voluntària, equiparables als que són assumits en les relacions laborals (relacionats amb les tasques a la feina i als desplaçaments).

Si la nostra seu es troba a un local de lloguer, en podem subarrendar una part a un tercer?
Segons el que consti al contracte de lloguer és a dir, el que es pacta en signar l'arrendament, sempre en base al fet que es tracta d'un immoble al que se li dóna ús diferent al de vivenda. En tot cas cal l'autorització del propietari, sigui perquè es fa constar al contracte inicial o perquè se li demana expressament a posteriori. El propietari té dret a autoritzar o no aquest subarrendament.

Les activitats de formació estàn exemptes d'IVA?
Si l'entitat té reconegut el caràcter social de l'IVA, cal saber si els cursos que realitza poden ser considerats d'assistència social (bàsicament els prestats per a persones menors de 25 anys). L'exempció s'aplicarà a les activitats de prestació de serveis i de lliurament de béns directament relacionats amb les activitats formatives de les mateixes empreses docents o educatives que prestin els serveis.
Per a que l'entitat pugui gaudir de l'exempció ha d'ésser reconeguda com a centre autoritzar per impartir cursos per part de l'organisme de la Comunitat Autònoma que correspongui.
Un altre supòsit seria que aquestes activitats fossin realitzades pel mateix personal remunerat de l'entitat, sense cap contra-prestació específica a aquest efecte. En aquest cas, els cursos serien exempts d'IVA sempre que així ho hagi reconegut l'Administració Tributària.

Què hem de fer si volem sol·licitar una exempció d'IVA de caràcter social?
Per obtenir exempcions de caràcter social, la nostra entitat ha de ser no lucrativa, tenir càrrecs gratuïts i no beneficiar, mitjançant les activitats exemptes d'IVA, ni directament els socis ni relatius directes.
Per sol·licitar-ho ens hem d'adreçar a la delegació de l'AEAT que ens pertoqui.

Si estem exempts d'IVA, no l'hem de pagar als nostres proveïdors?
Sempre hem de repercutir l'IVA dels nostres proveïdors de béns i serveis. Que n'estiguem exempts només afecta les nostres activitats (és a dir que no el podem cobrar).

És obligatori emetre una factura per al pagament de quota dels nostres socis?
Depèn de si la nostra entitat gaudeix de l'exempció que consta a l'article 20.12 LIVA. En aquest cas només caldria emetre un rebut pel pagament de quota. Si, en canvi, hem de tributar l'IVA, sí que estem obligats a emetre la factura corresponent.

Si es fan donacions en espècie, quins tributs s'han de pagar?
Si quan es van comprar els objectes que després es volen donar es va pagar l'IVA corresponent i es vol fer la donació pel valor net de la compra, cal repercutir l'IVA com a auto-consum i fer-los constar a la declaració d'IVA corresponent.

És obligatori presentar anualment el model 347 de declaració amb tercers?
Cal presentar-lo (com a molt tard el mes de març de l'any següent de l'activitat) en el cas de realització d'activitats empresarials o professionals que intervinguin en la producció o distribució de béns i serveis. Ho hem de fer per les activitats de la nostra entitat no exemptes d'IVA i que superin els 3005.06 euros amb l'IVA inclòs.

Quins donatius a entitats no lucratives poden ser subjectes a deducció per donacions?
Els donatius o donacions dineraris per béns i drets; les quotes d'afiliació a associacions que no incloguin contra-prestació; la constitució d'un dret real d'ús de fruit de béns, drets o valors, sense contra-prestació; els donatius o donacions inclosos al Patrimonio Histórico Español i els donatius o donacions de béns culturals de qualitat garantida.

Les quotes de socis i/o usuaris donen dret a deducció per donacions?
Només si les quotes de soci no impliquen el dret de rebre una prestació. En el cas de les quotes d'usuari no es generaria deducció per donacions ja que es suposa que rebran un servei a canvi del pagament.

Quina diferència hi ha per a un particular o empresa entre ajudar a una entitat no lucrativa mitjançant un conveni de col·laboració o fent una donació?
El donant subjecte passiu de l'Impost de Societats podria deduir de la cuota íntegra minorada en deduccions i bonificacions el 35% de la base de deducció. Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes podran aplicar-se a les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius. La base d'aquesta deducció no pot excedir el 10% de la base imposable del període impositiu. Les quantitats que excedeixin aquest límit es podran aplicar en els períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius. Aquesta donació és una despesa no deduïble de l'Impost sobre Societats.
El conveni de col·laboració està regulat a l'article 25 de la Llei 49/2002 i s'entén com a tal l'aportació econòmica per part d'empreses o empresaris/àries a les entitats beneficiàries del mecenatge, per a que aquestes compleixin els seus objectius i, a canvi, han de difondre per qualsevol mitjà la participació del col·laborador/a en aquestes activitats.
Aquestes aportacions esdevenen despeses deduïbles de l'impost al que esiguin subjectes, per al col·laborador/a, sigui l'Impost sobre Societats o l'IRPF de no residents o de subjectes passius de l'IRPF en estimació directa.
Aquest règim fiscal és incompatible amb la resta d'incentius fiscals regulats a la Llei 49/2002.
Per a les empreses, són més rendibles fiscalment les donacions que els convenis de col·laboració. Això, sempre que l'empresa donant tingui un tipus impositiu inferior al 35%. Tanmateix, cal tenir present que pel conveni de col·laboració l'empresa obté publicitat i, en canvi, no és així en el cas de les donacions.

Les entitats no lucratives hem de presentar l'Impost sobre Societats?
Segons dicta l'article 13 de la Llei 49/2002, les fundacions i associacions que s'inscriguin dins el règim fiscal d'aquesta, cal que presentin l'Impost sobre Societats.
Les entitats no lucratives que no hi estiguin inscrites i que tributin com a entitats parcialment exemptes han de presentar la declaració de l'Impost sobre Societats excepte si compleixen els següents requisits:
No ingressar més de 10.000 euros anuals, no ingressar més de 2.000 euros anuals en concepte de rendes no exemptes sotmeses a retenció i que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
La legislació estableix que la declaració de l'Impost sobre Societats s'ha de presentar en el termini de 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per tant, si el tancament del període impositiu no coincidís amb l'any natural, no necessàriament el termini de presentació ha de caure en el 25 de juliol o el dia hàbil posterior.

Com tributem les entitats no lucratives en l'Impost sobre Societats?
Les entitats sense ànim de lucre que compleixin els requisits que estableix la Llei 49/2003 poden acollir-s'hi i aplicar els beneficis fiscals que s'hi contemplen. En aquest cas, les rendes que aquesta Llei determina als articles 6 i 7 es consideren exemptes de l'Impost per al càlcul de la base imposable.
Si l'entitat ha rebut ingressos subjectes i no exempts a l'Impost sobre Societats, cal que calculi la base imposable per aplicar el tipus impositiu del 10% a aquesta base. La base cal calcular-la, bàsicament, restant dels ingressos subjectes les despeses deduïbles, que són les següents:
Les necessàries per a l'obtenció i aplicació dels ingressos subjectes.
Les que siguin parcialment deduïbles, que s'obtenen multiplicant les despeses parcialment imputables a rendes no exemptes per els ingressos no exempts, i dividint entre els ingressos totals. Aquest resultat representa les despeses no deduïbles de les quals, restades de les despeses parcialment imputables a rendes no exemptes, resulten les despeses deduïbles.
En el cas que l'entitat apliqui la Llei 49/2002, cal que presenti sempre la declaració de l'Impost sobre Societats. A més, tal i com regula l'article 4 del Reial Decret 1270/2003, cal presentar una memòria a l'Agència Tributària.
Quan l'entitat no lucrativa no s'hi aculli o no pugui aplicar la Llei 49/2002, tributarà com a entitat parcialment exempta d'aquest impost. Llavors ha de determinar la base imposable de la següent manera:
Estaran exemptes les rendes que procedeixin de la realització d'activitats que constitueixin el seu objecte social o finalitat específica. No estan exemptes les rendes que procedeixin d'explotacions econòmiques.
Aquesta norma considera rendiments d'explotacions econòmiques tots aquells que procedeixin del treball personal i del capital conjuntament, o només d'un d'aquests factors i suposin per part del subjecte passiu l'ordenació per compte propi dels mitjans de producció i de recursos humans o d'un dels dos, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.
Per l'Agència Tributària, com a regla general, tots els rendiments que no siguin subvencions o donacions i que generin ingressos, encara que aquests reverteixin en finalitats socials, i que s'obtinguin de qualsevol activitat que sigui una explotació econòmica, són considerats com rendiments d'explotació econòmica i, per tant, estan subjectes i no exempts al càlcul de la base imposable de l'Impost sobre Societats.
Les despeses deduïbles dels ingressos subjectes i no exempts es determinaran de la mateixa manera que en el supòsit anterior, tributant la base imposable al tipus del 25%. Les entitats que tributin en aquest règim han de presentar la declaració de l'Impost sobre Societats excepte si compleixen els requisits esmentats a l'anterior consulta.